Fins que posem en marxa el primer debat concret sobre una tècnica de gestió creativa (estarà concretat en pocs dies) hem volgut començar a plantejar un debat previ sobre el propi concepte en si mateix, el de la creativitat aplicada al management, i el seu balanç amb la percepció del risc.
Tot i el risc que sempre s’associa a la aplicació de creativitat en els productes, serveis i processos sembla que totes les organitzacions tenim molt clar que hem d’innovar en aquests àmbits.
Però…, apliquem aquest mateix criteri a la resta d’àrees de la gestió?
Considerem també l’aplicació de creativitat al management com una possible estratègia per diferenciar-nos de la competència?
En fem un ús adequat del benchmarking per conèixer noves pràctiques de gestió i poder aplicar-les?
Per què, en termes generals, som molt més conservadors alhora d’aplicar creativitat al management que als nostres productes o serveis?
Aquest dies, un grup de directius d’una empresa de Madrid ha proposat declarar el dia 1 d’abril com el Dia Internacional de la Diversió en el Treball.
Segons ells, el treball no ha de ser vist com una maledicció sinó que ha de ser una activitat divertida i amb aquesta finalitat proposen una sèrie d’activitats lúdiques a fer a les oficines.
Creieu que poden ser motivants o bé són una pèrdua d’energia i de temps?
Hasta que pongamos en marcha el primer debate concreto sobre una técnica de gestión creativa (estará concretado en pocos días) hemos querido empezar a plantear un debate previo sobre el propio concepto en sí mismo, el de la creatividad aplicada al management, y su balance con la percepción del riesgo.
A pesar del riesgo que siempre se asocia a la aplicación de creatividad en los productos, servicios y procesos parece que todas las organizaciones tenemos muy claro que tenemos que innovar en estos ámbitos.
¿Pero…, aplicamos este mismo criterio en el resto de áreas de la gestión?
¿Consideramos también la aplicación de creatividad en el management como una posible estrategia para diferenciarnos de la competencia?
¿Hacemos un uso adecuado del benchmarking para conocer nuevas prácticas de gestión y poder aplicarlas?
¿Por qué, en termas generales, somos mucho más conservadores en el momento de aplicar creatividad al management que en nuestros productos o servicios?
Estos días, un grupo de directivos de una empresa de Madrid ha propuesto declarar el día 1 de abril como el Día Internacional de la Diversión en el Trabajo.
Según ellos, el trabajo no tiene que ser visto como una maldición sino que tiene que ser una actividad divertida y con esta finalidad proponen una serie de actividades lúdicas para realizar en las oficinas.
¿Creéis que pueden ser motivadoras o bien son una pérdida de energía y de tiempo?
7 Comentaris fins ara
Deixa un comentari
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Crec que probablement, en molts sectors d’activitat la diferenciació mitjançant la innovació de productes o serveis serà cada vegada més difícil i, per això, que segurament ésser creatiu en la gestió pot ser la clau de l’èxit
Comentari per Luis Miravitlles Abril 3, 2008 @ 11:36 pmEl ‘management’ es un medio, uns instrumento; no un fin en sí mismo. Veo difícil separar la creatividad en el management de la creatividad en el proyecto de empresa, que incluye objetivos, estrategia, organización y gestión, y productos y servicios que resulten de ellos.
Quizá tendría que profundizar más. En cualquier caso, felicidades por la iniciativa!
Comentari per ruizdequerol Abril 7, 2008 @ 7:36 amA mi també se’m fa dificil pensar en creativitat en la gestió. Em sona a allò que ja és va experimentar de comptabilitat creativa o finances creatives, que només eran medis per vulnerar la ortodoxia en la gestió.
Comentari per Ferran Abril 8, 2008 @ 9:48 amNo obstant, és cert que existeix un camp poc explorat en el que fa referència a la gestió de persones, tot i que empreses com Google o Microsoft ja han implantat projectes i formes de fer que xoquen amb lo tradicional.
Penso que encara cal investigar molt en aquest sentit.
Hola,
Comentari per jalbacar Abril 17, 2008 @ 12:36 amcertament empreses molt potents com ara Google i altres han arribat a la conclusió ‘creativa’ de que realment és el treballador el que aporta el capital de coneixement. La creativitat penso que es promou des de el ‘management’ però l’ultima paraula la te el que lluita dia a dia per portar la innovació necesària al seu treball diari.
Con intención de ayudar a centrar el debate.
Un artículo reciente de McKinsey (“Eight business technology trends to watch”) menciona ocho tendencias, que leídas con cuidado, son más de gestión que de tecnología, aunque la tecnología sea instrumentalmente necesaria para ponerlas en práctica.
¿Es éste el tipo de cosas de las que estaríamos hablando?
Referencias:
http://www.mckinseyquarterly.com/High_Tech/Strategy_Analysis/Eight_business_technology_trends_to_watch_2080
http://www.estrategias2.es/2008/01/08/8-propuestas-soft/
Comentari per ruizdequerol Abril 17, 2008 @ 10:19 amHola
Comentari per Víctor Bertran Abril 22, 2008 @ 7:11 pmEl risc en la creativitat és sempre latent; es difícil governar l’impuls creatiu, tan sols es pot eliminar els obstacles existents i aplanar el camí pel seu bon desenvolupament. En aquest sentit, cal, per una banda, una estimulació en el capital humà d’una empresa per a que aporti iniciatives innovadores en el dia a dia, alhora que, des de la perspectiva estratègica cal prèviament, un detallat anàlisi i coneixement de la situació, des de tots els angles, una bona relació amb tots els nivells del personal i un disseny de solucions que arribin a l’arrel dels problemes i reptes que es proposen.
Ara bé, encara més difícil és governar el “laissez faire” el qual si a curt termini sembla més segur, les conseqüències a llarg termini, en aquest món canviant, són letals.
La meva experiència personal es que un dels mecanismes que genera més valor afegit a l’empresa es la realització de sessions de “brainstorming” incloent en aquestes sessions persones que no tenen res a veure amb el tema que vull tractar, ja que aporten sempre una visió diferent que ajuda molt. Nosaltres som una empresa petita i els mètodes de organització i desenvolupament de aquestes sessions de brainstorming no estan massa estructurats, però no dubto que tenen un impacte important en els resultats finals. També tinc clar que quan més creativa és la forma en la que s’organitzen, millors són els resultats i que tot això no te res a veure amb la innovació de producte. Que en penseu?
Comentari per cremamoderador Abril 24, 2008 @ 11:23 am